La societat de la Baixa Edat Mitjana era estamental i feudal, en la qual
el coneixement d'altres regions era molt limitat. En aquesta època
estaven vius diversos idiomes en la península: castellà, lleonès, galaico-portuguès, català, àrab, etc., i tots ells es parlaven en la
Cort.
La diversitat cultural es mostra també en la pluralitat de
religions: catòlica, jueva i musulmana, que es truncarà durant el regnat
dels Reis Catòlics: després de l'arribada de la Inquisició en 1478, ja que propiciaven a la conversió forçosa o expulsió dels jueus.
Però la
característica més cridanera de la societat de la Baixa Edat Mitjana era
que, amb la finalitat de la Reconquesta, va deixar de ser un poble de
frontera i guerrer. Això va implicar que la societat estamental va
passar a ser més tancada, ja que hi havia menys possibilitats de
promoció per la guerra, i va cobrar importància el llinatge de sang.
Durant els segles XIV i XV la població espanyola va augmentar gràcies a
la conjuntura econòmica favorable. Encara que va haver-hi èpoques, i a
certes zones, en les quals la població va disminuir, com a causa la
pesta negra de 1349, l'expulsió dels jueus en 1492 o la conversió
forçosa dels moriscs en 1502.
Hi havia dues classes
privilegiades, la noblesa i el clergat. La noblesa va continuar
augmentant, encara que no amb senyorius territorials, com durant la
Reconquesta, sinó amb senyorius jurisdiccionals, que permeten exercir al
senyor, certes funcions públiques, però no tenia la possessió de la
terra.
El clergat gaudia de similars privilegis, amb una jurisdicció diferent.
Eren perceptors d'impostos, i van estar exempts de les taxes. Però
també entre ells hi ha diferències substancials de rendes. No era el
mateix un rector de llogaret que el bisbe de Toledo, o pertànyer a una
de les ordres religioses. Les ordres religioses tenen tints senyorials,
exercint la seva jurisdicció en les seves propietats.
La
majoria de la població pertanyia a les classes no privilegiades, és a
dir, que estaven sotmeses a la legislació comuna i pagaven impostos,
encara que dins d'ells hi havia associacions privilegiades, com la Mesta, o els ciutadans honrats de les diverses ciutats. La majoria de
la població era camperola, i la que més tributs pagava. Van abundar
entre ells els petits propietaris lliures, que havien de
prestar vassallatge. Algunes poblacions podien
triar com a senyor a qui volguessin (encara que durant la Baixa Edat
Mitjana tendeix a desnaturalitzar-se). També estaven els mansos, que
estaven subjectes a la terra i eren vendibles amb ella. En els mansos,
principalment catalans, es generalitzaran els mals usos, la qual cosa
crearà problemes socials.
Encara no hi ha una
diferència clara entre l'urbà i el rural, ja que molts habitants de les
ciutats viuen del camp. Durant els segles XIV i XV la burgesia comença a
despuntar com a grup social important. Són mercaders i artesans a les
ciutats, i controlen el poder municipal. La ciutat prospera gràcies al
fur i a la seva notable influència política en les Corts. Els artesans i
els mercaders s'associen en gremis i confraries per controlar la
producció i la seva activitat professional. Aquests gremis i confraries
assumeixen un codi de conducta que pot ser ratificat pel rei, amb el que
es converteixen en gremis i confraries privilegiades.
En la
societat dels segles XIV i XV també hi ha minories perseguides,
generalment urbanes. Els jueus i els mudèjars són les minories més
importants: l'esclavitud està en declivi. Contra ells es promulguen
nombrosos decrets, amb prohibicions: el matrimoni, l'exercici de
determinats oficis, etc.
En 1412 s'ordena el tancament dels jueus i
dels moros en barris separats, se'ls obliga a conversions forçoses i es
generalitzen els pogroms contra ells.
