El poemari d'Ausiàs March esta distribuit en tretze manuscrits dels segles XV i XVI i de cinc edicions antigues. Pot ser que els compiladors de vells manuscrits com aquests, hi introduiren modificacions en l'ordre dels poemes del cançoner original d'Ausiàs March, per fer-lo compatible amb el model Canzionere de Petrarca, el qual segueix la passió d'amor, ens enfronta a la mort de l'estimada i conclou amb una pregària de penediment, igual que esdevé en el corpus poètic ausiasmarquià.
La cronologia de les seves poesies té una doble perspectiva: la seqüencial i la dels cicles poètics. El corpues es divideix en dues parts (frontera situada entre els poemes 97 i 98). A la primera part corresponen els poemes mes breus, escrits en l'època en la qual era jove, amb un to amorós, mentre que a la segona pertanyen els mes extensos i de reflexió moral, escrits quan era mes vell.
Segonas la segona perspectiva, el poemaria, se estructura en cicles temàtics : cants d'amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual. Els primers giren al voltant d'experiències amoroses exaltades, desafortunades i insatisfactoris.
Una lectura dels cants d'amor en clau biogràfica real ens porta a pensar en que el poeta, Ausiàs March, escrivia a diverses amades com a destinatàries dels poemes.
El més probable és que l'autor, haguera pretés elaborar una pseudo autobiografia sentimental literaria.
En canvi els cants morals, desenvolupen motius de caràcter més teòric (naturalesa del bé, limitacions de l'ésser humà, teoria de l'amor...) el que es comú és la recerca de la virtut com a meta de la vida.
Finalment, el cant espiritual és un poema extens al en el qual el jo líric es dirigit a Déu per a expressar-li el penediment pels seus errors, i el seu desig de perdó.
El corpus poètic ausiasmarquià, constitueix un discurs de forta càrrega moral, que gira entorn l'experiència amorosa, les seves contradiccions i els sofriments. L'amor humà se'ns presenta com un impossible metafísic, ja que les exigències del cos i de l'ànima acaben per fer-lo inviable.
L'ideal proposat pel nostre poeta és el d'un amor alliberat de la passió, identificat amb l'honest.
La concepció poètica d'Ausiàs March s'allunya de la tradició poètica trobadoresca.
Ausiàs crea un llenguatge poc convencional i personalíssim, caracteritzat per l'ús d'un registre col·loquial que conviu amb la terminologia filosòfica i científica.
Ausiàs March té una gran nòmina d'imitadors com Lluís de Vilarrasa, Romeu Llull, Pere Torroella o Bernat i Huc de Rocabertí, entre d'altres.
També les traduccions al castellà de la seva obra fetes per Baltasar de Romaní, les qual exerciren gran influència en alguns autors castellans del segle d'Or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada