Ausiàs March va passar els seus últims anys de laseva vida a la seua casa del carrer Cabillers de València,rodejat de familiars i servents. També va continuar ocupant-seencara del seu patrimoni. El 29 d'octubre del 1458 Ausiàs es va trobar molt greu i féu venir el notari Berenguer Cardona per a la redacció del testament. Aquesta redaccióestipulava que el seu cos fora soterrat a la Catedral de València, a la capella dels March, isol·licitava que el cos de Joana Escorna fora portat de Sant Jeroni de Cotalba per a sersoterrat amb ell. També nomenava hereu universal Jofre de Blanes, nebot de Joana Escorna, deixant de banda la família delgermans del seu pare (Jaume, senyor d'Eramprunyà, i Arnau); deixava diversosllegats a tots els fills bords, excepte al primer, Francesc, que potser ja eramort; als seus escuders els deixava el cavall i les armes que feien servir;dels seus esclaus també se'n recordà: donava la llibertat a Martí Negre i a Iolant,a Marta (la mare del seu fill Francesc) li deixava un llegat; finalment deixavauna gran quantitat de misses per a les ànimes d'Isabel Martorell i JoanaEscorna. Encara es va poder recuperar, i del testament definitiu (que s'haperdut) sols es sap que el 3 de març del 1459 el modificava, retirava el llegat a Marta, queja no servia a la casa i augmentava el nombre de misses per a les seuesdifuntes esposes, 500 per a Isabel i 700 per a Joana. Mossèn Antoni Esteveassistí religiosament Ausiàs en els últims moments, aquell mateix 3 de març del 1459, Ausiàs March va morir.
Quan feren inventari de béns, trobaren prop del capçal del llit elmanuscrit dels seus poemes, que va tenir a l'abast de la mà fins l'últimmoment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada