La diversitat cultural es mostra també en la pluralitat de religions: catòlica, jueva i musulmana, que es truncarà durant el regnat dels Reis Catòlics: després de l'arribada de la Inquisició en 1478, ja que propiciaven a la conversió forçosa o expulsió dels jueus.
Però la característica més cridanera de la societat de la Baixa Edat Mitjana era que, amb la finalitat de la Reconquesta, va deixar de ser un poble de frontera i guerrer. Això va implicar que la societat estamental va passar a ser més tancada, ja que hi havia menys possibilitats de promoció per la guerra, i va cobrar importància el llinatge de sang.
Durant els segles XIV i XV la població espanyola va augmentar gràcies a la conjuntura econòmica favorable. Encara que va haver-hi èpoques, i a certes zones, en les quals la població va disminuir, com a causa la pesta negra de 1349, l'expulsió dels jueus en 1492 o la conversió forçosa dels moriscs en 1502.
Hi havia dues classes privilegiades, la noblesa i el clergat. La noblesa va continuar augmentant, encara que no amb senyorius territorials, com durant la Reconquesta, sinó amb senyorius jurisdiccionals, que permeten exercir al senyor, certes funcions públiques, però no tenia la possessió de la terra.
El clergat gaudia de similars privilegis, amb una jurisdicció diferent. Eren perceptors d'impostos, i van estar exempts de les taxes. Però també entre ells hi ha diferències substancials de rendes. No era el mateix un rector de llogaret que el bisbe de Toledo, o pertànyer a una de les ordres religioses. Les ordres religioses tenen tints senyorials, exercint la seva jurisdicció en les seves propietats.
La majoria de la població pertanyia a les classes no privilegiades, és a dir, que estaven sotmeses a la legislació comuna i pagaven impostos, encara que dins d'ells hi havia associacions privilegiades, com la Mesta, o els ciutadans honrats de les diverses ciutats. La majoria de la població era camperola, i la que més tributs pagava. Van abundar entre ells els petits propietaris lliures, que havien de prestar vassallatge. Algunes poblacions podien triar com a senyor a qui volguessin (encara que durant la Baixa Edat Mitjana tendeix a desnaturalitzar-se). També estaven els mansos, que estaven subjectes a la terra i eren vendibles amb ella. En els mansos, principalment catalans, es generalitzaran els mals usos, la qual cosa crearà problemes socials.
Encara no hi ha una diferència clara entre l'urbà i el rural, ja que molts habitants de les ciutats viuen del camp. Durant els segles XIV i XV la burgesia comença a despuntar com a grup social important. Són mercaders i artesans a les ciutats, i controlen el poder municipal. La ciutat prospera gràcies al fur i a la seva notable influència política en les Corts. Els artesans i els mercaders s'associen en gremis i confraries per controlar la producció i la seva activitat professional. Aquests gremis i confraries assumeixen un codi de conducta que pot ser ratificat pel rei, amb el que es converteixen en gremis i confraries privilegiades.
En la societat dels segles XIV i XV també hi ha minories perseguides, generalment urbanes. Els jueus i els mudèjars són les minories més importants: l'esclavitud està en declivi. Contra ells es promulguen nombrosos decrets, amb prohibicions: el matrimoni, l'exercici de determinats oficis, etc.
En 1412 s'ordena el tancament dels jueus i dels moros en barris separats, se'ls obliga a conversions forçoses i es generalitzen els pogroms contra ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada