La crisi del segle anterior, amb el seu festeig de grans catàstrofes, semblava ja un assumpte oblidat. Tant en l’àmbit demogràfic com en l'econòmic, va anar de clara recuperació. Des de mitjan segle XV es troben de nou símptomes alarmants, apareixen en forma de pestes generalitzades o de mals anys. No es tractava, certament, d'una tornada als temps de la gran depressió, però sí d'un sot, que si més no suposava un fre al panorama d'expansió que es vivia en la Corona de Castella per aquelles dates.
De moment la pesta seguia aguaitant. En 1457 es sab que causava estralls a Valladolid. No obstant això, el mal pestilent més greu va ser el que va esclatar l'any 1465, tant per la seva àmplia difusió, la qual va afectar amb major o menor intensitat a tots els regnes, com per la seva durada, ja que encara va durar fins l’any 1468. Just en aquest any va morir, víctima de la pesta, el príncep Alfons, la persona a qui els nobles rebels havien proclamat rei tres anys abans en Àvila, en substitució del seu germà Enrique IV. De nou es van trobar brots de pesta en els anys 70, pero no van ser tant greus con anys enrere.I els mals anys? També van fer acte de presència a Castella en la segona meitat del segle XV. Consta, que en la diòcesi de Palència, en els anys 1458 i 1464, es va perdre bona part de la collita, a conseqüència de greus alteracions climatològiques. Però el més significatiu de mal any va ser al 1474. "L'any del Senyor de 1474 anys va estar un any dolent minvat de pa i de tots fruits en tota Espanya, i França, i Bretanya. I va ser tot això al contrari dels uns altres temps susdits, que van anar per seca. I aquest aquest any va ser per molt aigua", escriu el noble biscaí Lope García de Salazar en els seus benestars i fortunes.
En el período del 1450 fins al 1480 han estat fortes crisis, la qual cosa contrasta notablement amb el creixement de les dècades anteriors. Així mateix en temps d'Enric IV, i en particular des de l'any 1460, es va disparar la inflació, que va aconseguir un punt culminant en els anys 1476-1478. Augmenta la renda de la terra. Mes del que s'ha dit no han de treure's conclusions negatives. El panorama de fons en la Castella de la segona meitat de la quinzena centúria era positiu, com ho revela la gana de terres de cultiu que s'observa per tots els regnes, expressió per la seva banda de l'increment de la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada